Una història Temerària

Firstly published in

Original version in Catalan.

Al carrer Plana de l’Hospital núm. 26, al bell mig de Sant Cugat, quelcom de nou i viu, molt viu, #estàpassant. Benvinguts a Cal Temerari!!!!

Som a l’any 50 a. C. Tota la Gàl∙lia és ocupada pels romans… Tota? No! Un poblet del Nord habitat per gals indomables rebutja una vegada i una altra, ferotgement, l’invasor. O potser som en un llogaret del Vallès, el nom del qual sí vull recordar, on hi viuen gentilhomes i dones d’aquells que guarden armes i alabardes en armers. En tot cas, si rondeu aquestes contrades, en ple nexe de les línies de ferrocarrils, podreu trobar un espai on les paraules cooperació, comunitat, autogestió, contracultura, entitats i col∙lectius, entre d’altres, omplen la boca dels seus habitants. Se’n diuen Temeraris perquè junts estan emprenent una temeritat. Es defineixen com a assemblearis perquè es creuen de debò aquesta mena d’organització i de forma de treball. Es senten participatius i col∙laboratius i realment prediquen amb exemple. I a més els apassiona xerrar, explicar i debatre el seu projecte amb qualsevol possible temerari que els presti una orella durant uns

moments.

En una ciutat (que molts ens entossudim a seguir anomenant poble) conformada per una població bipolar, gestionada per un únic color històric i incontestable i on sota cada pedra hi ha més de 1000 anys d’història i com a mínim una entitat sòciocultural, un projecte com aquest promet donar molt a parlar. Com sempre, els que es mouen són els mateixos sospitosos habituals; per una qüestió de lògica i estadística, tots ells i elles provenen de mons associatius, d’entitats i grups socials reivindicatius i habitualment bel∙ligerants amb les institucions. Insisteixen en què no hi ha cap ideologia concreta marcada rere el projecte, però que els valors, els principis i els objectius són els que marquen al seu manifest. La seva vessant integradora es veurà a mida que el projecte creixi i vagi madurant; la seva capacitat transformadora es posarà a prova en molts moments durant els propers mesos, sobretot en un any com el que ens ve a sobre, ple de promeses, propòsits i despropòsits polítics. El que és segur és que neix un projecte que pinta sòlid, ple de bones intencions i coherències, i amb una il∙lusió que els desborda pels porus de la pell.

Tal i com escriu Rothfuss, cal recordar que “les històries de debò no acostumen a agafar el camí més recte”. (frikicita del dia) I segurament les històries que donarà Cal Temerari en aquesta nova etapa faran moltes voltes. Però no poden quedarse únicament amb donar voltes i més voltes, també necessiten personatges potents, estranys, heroïnes i herois. Una bona història estarà plena d’aventures, emocions, amors i desamors, girs de guió, perills insospitats i triomfs espatarrants. Per a tot aquell a qui pugui interessar #esbusquentemeraris.

Personalment puc dir que serà molt emocionant poder anar seguint la seva història de prop. Molta sort @CalTemerari i els millors desitjos per a aquesta nova aventura!